.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les portes.
El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes. Jo soc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu.
Sense que em coneguessis t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo soc el Senyor. No n’hi ha d’altre.»

Is 45,1.4-6

Salm Responsorial

R. Viuré sempre a la casa del Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou, 
canteu al Senyor, arreu de la terra. 
Conteu a totes les nacions la seva glòria, 
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R

El Senyor és gran, és digne d’ésser lloat, 
és més temible que tots els déus; 
perquè els déus dels pobles són no-res, 
però el Senyor ha fet el cel. R

Doneu al Senyor, famílies dels pobles, 
doneu al Senyor honor i majestat, 
tributeu al Senyor l’honor del seu nom. 
Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat. 
Que tremoli davant d’ell tota la terra. 
Digueu a tots els pobles: 
«El Senyor és rei!» 
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R

Sl 95,1.3,4-5.7-8.9-10a i c (R.: 7b)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau. Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries.
No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats.
Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb molta convicció.

1Te 1,1-5

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li:
«Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes.
Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?»
Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.»
Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.»
Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»

Mt 22,15-21

"Jo soc el Senyor, no n’hi ha d’altre"

Tots sabem que sovint l’adulació amaga altres intencions. Ho veiem a l’evangeli: Mestre, sabem que dieu sempre la veritat i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense mirament per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. No és un elogi, sinó una trampa: Planejaren sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. Però no deixen de ser molta veritat aquestes paraules sobre Jesús: Diu sempre la veritat de Déu, no buscant el que agrada els homes sinó proclamant el que Déu vol. I llavors plantegen la pregunta trampa: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar? Si diu que no, llavors l’acusaran de rebel contra els romans; però si diu que sí el podran titllar de col·laborador amb els opressors, el odiats romans. A més, entre els jueus hi havia partidaris del sí i del no. Però, com sempre, Jesús se’n surt per un camí inesperat: Cal donar a Déu el que és de Déu, que sempre és el primer i el més important; ell és l’únic Senyor; al Cèsar allò que és del Cèsar: les autoritats poden recaptar diners al servei de tot el poble perquè la seva missió és vetllar pel bé dels seus ciutadans i per a això necessiten també els impostos. Però el seu poder no és absolut, ha de ser relativitzat perquè només hi ha un Senyor.
La primera lectura li recorda, a Cir, que és el Senyor qui li dona la força i el poder; per això diu: El Senyor pren Cir, el seu ungit, i el condueix per sotmetre-li les nacions. I després: Et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes. Per damunt de tot hi ha la grandesa de Déu: Jo soc el Senyor, no n’hi ha d’altre. I ho repeteix després. Fora de mi no hi ha cap Déu. Pau parla a la comunitat de Tessalònica reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor i recorda als cristians que Déu els ha elegit. El gran pecat a la història ha estat voler fer del poder humà un déu, quan l’únic Déu és el Senyor. De vegades també nosaltres convertim en déus realitats purament humanes siguin persones o coses. Les autoritats humanes mereixen el nostre respecte i la nostra col·laboració però mai no són déus.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES